Informació Pràctica

Aquí no pretenem escriure una guia turística sobre Fuerteventura, doncs de ben segur que a internet mateix podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que us podríem oferir. El nostre propòsit només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquest indret i compartir informació i suggeriments que creiem que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.


RECORREGUT


La Montse i jo vam agafar un vol directe a Fuerteventura a finals de gener del 2016 i vam pedalar durant 10 dies per a completar aquesta volta a l'illa.

En vermell el recorregut realitzat en bicicleta per Fuerteventura

A tall de resum direm només que Fuerteventura és la segona illa més gran de les Canàries (la més llarga amb uns 100 kms) i la més propera al continent africà, del qual la separen només 97 kms. També és l'illa més antiga de l'arxipèlag i, per tant, la més erosionada, amb una alçada màxima de 812 metres, insuficient per a retenir la humitat de les masses d'aire i provocant que, juntament amb Lanzarote, siguin les dues illes més àrides.

En vermell el recorregut realitzat en bicicleta per Fuerteventura

En total varen ser 10 etapes en bicicleta (una va ser una volta circular pels volcans del nord) a finals de gener i principis de febrer del 2016, sumant un total de 400 quilòmetres i 4.400 metres de desnivell positiu acumulat, pedalats sobretot per pistes de bon rodar, encara que també per camins volcànics més pocs rodadors, alguns trams de sender, altres per carretera i fins i tot algun tram d'empènyer la bici.

En vermell el recorregut realitzat per Fuerteventura en bicicleta

Vam començar la volta a Fuerteventura en direcció antihorària des de Caleta Fusté, una localitat turística a uns 5 kms de l'aeroport, des d'on vam llogar dues bicicletes de muntanya a les que els hi vam acoblar els transportins i alforges que portàvem (més informació sobre les bicicletes a l'apartat Bicicleta i Equipatge, més avall).

Fuerteventura està plena de bonics racons on passar la nit

Durant els 10 dies de travessa vam dormir dos nits en apartaments turístics i set nits en tenda de campanya, i vam anar menjant i comprant en els diferents pobles que durant la ruta anàvem trobant (gairebé totes les etapes vam passar per algun indret habitat), alguns dels quals eren localitats turístiques sense massa encant (però amb molts serveis), i altres eren rústics poblets que encara conservaven l'encant d'altres temps.

Els relleus de Fuerteventura han estat suavitzats per l'erosió

Fuerteventura és l'illa més antiga de les Canàries i, juntament amb Lanzarote, és la que presenta els relleus més erosionats i les pendents més suaus, de manera que en general les etapes presenten poc desnivell positiu acumulat. Així doncs, les pendents d'aquesta travessa són força còmodes i aptes per a les bicicletes amb alforges.

Gran part de la travessa transcorre per pistes i camins de bon rodar

Prèviament al viatge vam fer un bon treball de recerca de camins, tracks d'internet i google earth, per mirar de donar la volta a l'illa intentant pedalar poc per carreteres principals i fer-ho per pistes i camins que fossin aptes per a bicicletes amb alforges. Al final ens va quedar una volta molt interessant que, en 10 etapes, ens va permetre conèixer Fuerteventura a fons.






QUAN ANAR-HI

Els cels blaus són la tònica a Fuerteventura

No és perquè sí que les Illes Canàries són conegudes com les Illes Afortunades o les Illes de l'Eterna Primavera. El seu clima subtropical, sempre refrigerat pels vents Alisis, fa que qualsevol època de l'any sigui prou bona per a pedalar per aquest arxipèlag, especialment per Fuerteventura, on l'estadística ens diu que hi plou menys de 15 dies l'any. Seria, per tant, molt mala sort que ens plogués durant la nostra travessa!

La corrent constant de l'Atlàntic Nord proporciona certa frescor al clima sub tropical de Canàries

A més a més dels vents Alisis provinents del nord est, un ramal constant de la Corrent del Golf provinent de l'Atlàntic Nord proporciona un clima amb poca variabilitat estacional, accentuat encara més durant l'hivern per la influència de l'anticicló de les Azores. La poca alçada del relleu no reté la humitat de les masses d'aire i per tant, a diferència d'altres illes de l'arxipèlag, a Fuerteventura hi ha poca diversitat climàtica.

La temperatura de Fuerteventura és ideal per a pedalar!

Tot plegat fa que la temperatura mitjana anual de Fuerteventura sigui d'uns benignes 21 graus, sent el mes més fred el gener, al voltant dels 18 graus de mitjana, i el més càlid l'Agost, amb una mitja d'uns 24 graus. Nosaltres hi vam estar a finals de gener i principis de febrer i les temperatures mínimes estaven al voltant de 15 graus i les màximes de 21/22 graus, és a dir, ideals per a pedalar!

A Fuerteventura no cal patir per la pluja!

Així doncs a Fuerteventura no cal patir per la pluja, en canvi, el que sí que ens preocupava era el vent, que havíem llegit que podia arribar a ser molt molest i que bufava durant tot l'any, sobretot a la primavera i estiu. La veritat és que nosaltres no vam patir vent fort cap dia, no sabem si vam tenir sort o és que a l'hivern bufa més suau, però no va resultar cap impediment per a pedalar i fins i tot algun dia vam notar que ens empenyia d'esquena.




ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT

El trànsit a Fuerteventura brilla per la seva ausència

El trànsit que vam trobar a Fuerteventura fou tant escàs com qualsevol cicloturista desitjaria trobar en qualsevol dels seus viatges. Pedalar pels pocs trams que vam fer de carretera fou un autèntic plaer gràcies a la manca de trànsit, especialment de camions, que semblaven no existir en aquella illa. Als únics indrets on hi havia més moviment de cotxes, sobretot de lloguer, era a les proximitats de les localitats més turístiques.

Les carreteres per on vam passar estaven en molt bon estat

L'estat dels trams de carretera que vam fer també foren una delícia en quant al bon estat de l'asfalt. Així mateix la majoria de pistes per les que vam pedalar també eren de bon rodar, tret d'algun tram més pedregós o altres de sorrencs on ens va tocar empènyer la bicicleta. Com ja hem comentat anteriorment, la forta erosió d'aquesta illa canària fa que els relleus siguin suaus i les pendents progressives.





SEGURETAT

A Fuerteventura la seguretat és un tema que no ens ha de preocupar

Com la majoria d'indrets tranquils i poc poblats, Fuerteventura és un lloc molt segur, més encara si tenim en compte que és una illa petita on és difícil escapar-se o amagar-se. Probablement a les platges més turístiques s'ha de ser més previngut, però de ben segur menys que a qualsevol platja freqüentada de la península. En definitiva, la seguretat és un tema que no ens ha de preocupar.





MENJAR

Als bars i restaurants locals es pot gaudir de l'autèntica gastronomia majorera

El menjar que vam trobar als indrets més turístics era molt similar a la que podem trobar per tot Espanya en general, però vam assaborir l'autèntica gastronomia majorera en bars i restaurants locals dels llogarrets menys turístics i en pobles d'interior, on a més a més de gaudir amb els plats típics, vam constatar que els preus eren força més baixos del que estem acostumats a casa nostra.

Papas arrugadas amb mojo verde y mojo picón. (Font: internet)

El primer que cal destacar són les papas arrugadas, tot un clàssic de les Illes Canàries, també molt present a Fuerteventura, excel·lents per acompanyar molts tipus de plats. Són patates petites bullides amb molta sal i acompanyades de mojo verde i/o mojo rojo , un parell de salses molt saboroses fetes a base de pebrots verds i julivert el primer, i pebrot vermell i pebre vermell el segon. El mojo rojo o picón pot ser més o menys picant segons el lloc.

Xipirons, i sardines acompanyades de papas arrugadas amb mojo picón

Evidentment, el peix està molt present a la gastronomia majorera, especialment el mero, la vieja (peix lloro), la corvina o la sama roquera. Les tapes de xipirons, peixet fregit, sardines, calamars, gambes o lapes (barretets, un mol·lusc molt característic de l'illa), també són fàcils de trobar en qualsevol bar de tapes o restaurant coster i us podem assegurar que són un bon piscolabis per a fer una parada tècnica a mitja etapa!

Gaudint d'un merescut descans culinari

La carn més típica de canàries és la de baifo (cabrit), un animal molt adaptat a la sobrietat dels erms paisatges de Fuerteventura i que té molta importància en la seva cuina. Precisament de la llet de cabra majorera se'n fa un excel·lent formatge amb denominació d'origen, molt apreciat i molt característic d'aquesta illa.





DORMIR

De les 9 nits de travessa, 9 les vam passar en aquesta petita tenda 

Durant els 10 dies de travessa ciclística vam dormir dos nits en allotjaments turístics i 7 en una tenda de campanya força minimalista. Nosaltres havíem reservat la primera nit en un d'aquests aparta-hotels tant impersonals atapeïts de turistes i la resta de dies vam anar improvisant allà on ens trobàvem quan es feia fosc.

Plantàvem la tenda allà on ens agafava la nit

La normativa de les Illes Canàries prohibeix l'acampada fora de zones especialment habilitades, per això, abans del viatge, ho vam preguntar en alguns municipis i ens van dir que estava prohibit acampar però si ens agafava la nit pedalant no hi havia problema en pernoctar i marxar l'endemà de matinada sense deixar cap residu, tret de certes àrees protegides on estava prohibit fins i tot pernoctar.

Gaudint de la posta de sol sobre l'Atlàntic

De fet, la mateixa pàgina oficial del govern de Canàries juventudcanaria.com  defineixen l'acampada com la "permanència temporal en indrets situats en plena natura", fet ben diferent del que fèiem nosaltres, que era plantar la tenda a boca foscant, dormir fins que sortís el sol i desaparèixer sense deixar rastre.






BICICLETA I EQUIPATGE

Aquesta vegada vam optar per llogar les bicicletes

Aquest és el primer viatge sobre dues rodes on vam decidir llogar les bicicletes enlloc de portar-les nosaltres de casa, bàsicament per dos motius. El primer fou perquè era un viatge força més curt dels que estàvem habituats i tot l'enrenou d'empaquetar les bicicletes i portar-les fins a l'aeroport per només 10 dies de pedaleig ens feia una mica de mandra.

- Quines bicis més guais eh!

El segon i més important motiu fou que vam contactar amb una empresa de lloguer de bicicletes que ens van oferir bones bicicletes a bon preu i que ens van donar força confiança i fiabilitat, a més a més d'estar molt predisposats i de portar-nos les bicicletes allà on volguéssim començar la travessa i venir-les a buscar al finalitzar.

Seu de Fuerteventurarentabike a Corralejo

Aquesta empresa es diu Fuerteventurarentabike i tenen la seu a la localitat de Corralejo, encara que no van tenir cap inconvenient en portar-nos les bicicletes sense cap sobre cost fins a Caleta Fuste, on vam començar la travessa. També ens van comentar que ens resoldrien qualsevol problema mecànic allà on estiguéssim, encara que sortosament no vam tenir cap mena d'avaria.

Les alforges i portaequipatges els vam portar de casa

El que sí que ens vam portar de casa van ser els portaequipatges i les alforges. Jo en portava un de convencional per portar dues alforges i la Montse un d'aquests que només va agafat a la tija, on hi va posar una bossa tubular estanca que també portàvem de casa, igual que uns calapeus per acoblar als pedals convencionals. Tot es va acoblar correctament i no ens va portar cap problema.

Una BTT és la bici més polivalent

Per a realitzar aquesta travessa vam creure novament que una bicicleta de muntanya era la millor opció, ja que vam pedalar per tot tipus de terrenys. Tot i que havíem preparat força el recorregut, no sabíem ben bé quins tipus de pistes i camins ens trobaríem i, com ja hem dit en altres viatges, la millor manera d'estar preparats per a tot és un bicicleta de muntanya (BTT).

- Us agrada la bici que he llogat?

Per això una BTT creiem que és l'opció més encertada, per la seva polivalència, fiabilitat, robustesa i també per la seva relació de marxes, que permet ascendir pendents pronunciades amb el pes de les alforges. Mai saps ben bé el que et trobaràs, i aquestes bicis responen bé en qualsevol terreny, només cal que les cuidis una mica.

Les bicis sense suspensió posterior són tecnològicament menys complexes

També recomanem portar una bici tecnològicament poc complexa, no només per no cridar l'atenció dels amics de lo aliè, que també, sinó per poder resoldre més fàcilment les avaries que ens puguin sorgir. Per això nosaltres preferim portar una BTT sense suspensió posterior, per fiabilitat i perquè en una doble resulta més complicat ficar-hi alforges.

Els pedals convencionals són més polivalents

No portar pedals automàtics és molt personal i depèn de la filosofia de viatge que es tingui. Si es fa un viatge curt, amb un ritme intens i poques parades, potser valdrà la pena portar-ne, però nosaltres parem bastant, ja sigui per menjar en algun xiringuito, banyar-se en alguna platja o simplement parlar amb la gent o fer fotos. Ens resulta més còmode portar pedals convencionals i així no ens cal portar un calçat més.

La posició de conducció ha de ser còmoda

La mateixa filosofia seguim amb la roba i en portem de molt polivalent, de manera que al baixar de la bici no cridem massa l'atenció. Les hores que passem sobre la bicicleta són moltes, així que la posició de conducció també hauria de ser còmoda, per tant és molt recomanable portar manillar de doble alçada i una potència curta, amb un angle ben obert que no ens faci estar amb el tronc massa inclinat.

Portar poc pes és important!

A l'hora d'omplir les alforges és important mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta, especialment si es preveu pedalar per pistes i terrenys variats. No sempre és fàcil, sobretot si es vol dormir en tenda i portar fogonet i estris de cuina. Un consell és que mireu d'agafar només l'imprescindible i alguna cosa menys!!

Portar la casa a sobre et dóna molta llibertat

Nosaltres portàvem, a més a més de la roba, tenda de campanya, màrfegues, sacs de dormir, farmaciola, necesser, tovallola, xancletes, eines i recanvis per a la bici, mapes i guia de viatge, menjar i beure, crema solar, càmera de fotos, gps, mòbils, carregadors, etç. I tot a dins d'un parell d'alforges i una bossa tubular!







I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!


Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació!

La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però les experiències viscudes, la relació amb el paisatge i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, problemes mecànics o cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.

Paisatges grandiosos que se'ns van impregnant a ritme de pedal, quedant gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.

Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que... la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...

I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.

Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!

Només depèn de vosaltres.

                                   - FINS LA PROPERA!!!