 |
| Afegeix la llegenda |
Després de sopar a
Corralejo, una localitat molt turística a tocar del parc natural, vam plantar la tenda a la perifèria d'aquest i vam descansar en la més absoluta tranquil·litat, il·luminats per la lluna i acaronats per una brisa molt suau. Ens va sorprendre l'accentuat contrast entre l'enrenou i el bullici comercial de
Corralejo i l'absoluta calma i solitud del seu entorn. Dos mons oposats a tocar l'un de l'altre.
 |
| En bicicleta per la regió dels volcans del nord de Fuerteventura |
El segon dia de pedaleig per
Fuerteventura vam decidir fer una incursió cap a l'interior de la regió dels
volcans del nord, una volta circular amb inici i final a
Corralejo. Per això de bon matí vam buscar un apartament entre la àmplia oferta d'allotjaments i vam deixar les alforges allí per a poder explorar aquesta interessant regió sense tant de pes.
 |
| La Montse "parlant" amb un esquirol, al mirador del Volcan Bayuyo |
Només sortir de
Corralejo ja vam passar pel costat mateix de l'impressionant caldera del
Volcan Bayuyo, d'uns 270 metres d'alçada, que és un dels 9 cons volcànics que formen la
alineación de Bayuyo i que es van formar recentment, fa "només" uns
50 mil anys, aportant materials nous a l'illa i provocant que aquesta creixés cap al nord uns
110 mil metres quadrats, apropant-se més a Lanzarote.
 |
| L'ardilla mourna ha colonitzat Fuerteventura en pocs anys |
Per les proximitats del volcà proliferaven multitud d'
esquirols molt curiosos i atrevits, acostumats a la presència humana. Es tracta del que ells anomenen
ardilla moruna, una espècie invasora que va ser introduïda accidentalment la segona meitat del segle passat provinent de la costa africana i que s'ha multiplicat d'una forma alarmant.
 |
| Al fons la caldera del Volcan Bayuyo |
Les pistes per on passava la ruta estaven en força bon estat i eren de bon rodar, contrastant amb el que anomenen "
malpaís", és a dir la terra de nova formació a partir de les recents
colades volcàniques que cobrien tot el paisatge i a on costava molt de cultivar-hi res o portar el bestiar a pasturar, en definitiva un mal país des del punt de vista dels que en vivien d'ella.
 |
| Pedalant entre colades volcàniques |
De fet, l'últim
episodi eruptiu de Fuerteventura va ocórrer fa menys de
10 mil anys, al volcà conegut com a
Montaña Arena, que queda uns dos quilòmetres més al sud d'aquesta ruta i fora de l'esmentada alineació de Bayuyo. Totes aquestes colades volcàniques recents han deixat un paisatge d'aspecte lunar i ondulat per on serpentegen les pistes i camins.
Totes aquestes formacions volcàniques recents conformem un singular paratge de gran bellesa, potser
un dels més espectaculars de Fuerteventura, per això vam creure oportú fer dos nits a Corralejo i poder realitzar un volta circular (més aviat en forma de vuit) abans de seguir la nostra travessa per aquesta illa semi-desèrtica.
 |
| L'espectacular con volcànic del Calderón Hondo |
El següent volcà per on vam passar fou el
Calderón Hondo, un espectacular con volcànic amb una caldera molt profunda i ben conservada, de més de
70 metres de profunditat. Aquest és també un dels volcans que formen l'
alineació de Bayuyo, una sèrie de volcans arrenglerats en direcció NE-SO durant poc més de
10 kms i que abasten des de la
Montaña Colorada fins la
Caldera de Lobos, a l'illa de Lobos.
 |
| Mirador del volcà Calderón Hondo. Al fons Lanzarote |
A dalt del volcà, on hi vam arribar empenyent uns metres la bici, hi havia un mirador amb espectaculars vistes del
nord de Fuerteventura on també es podia veure la propera illa de
Lanzarote. Davant nostre destacaven un parell de petits volcans, el
Lomo Blanco i la
Montaña de la Mancha, i tot el malpaís procedent de les colades volcàniques que havien fet créixer la superfície de l'illa.
 |
| Baixant del volcà Calderón Hondo |
Després de baixar del
Calderón Hondo, vam seguir aquesta interessant volta per la regió dels volcans del nord en direcció al poble de
Lajares i passant per la falda de la,
Montaña Colorada, un altre volcà de l'
alineació de Bayuyo que destaca, a més a més del seu color vermellós, per les canteres de pedra "
picón" (pedra volcànica) de la seva vesant sud.
 |
| Baixant cap al poble de Lajares |
 |
| Baixant del volcà Calderón Hondo |
 |
| Al fons la Montaña Colorada amb les canteres de pedra "picón" |
 |
| A l'esquerra la Montaña Colorada (i les canteres de pedra "picón") i a la dreta el Calderón Hondo |
 |
| Tornant de la Cueva del Llano que no vam poder visitar |
Vam arribar fins al tub volcànic de la
Cueva del Llano, on volíem fer una visita, però el centre estava tancat (era dilluns al matí) i ens vam quedar amb les ganes de veure'l. Es tractava d'una cova que en realitat era un tub volcànic (
jameo) que es va formar durant unes erupcions fa més de
800 mil anys i que s'ha anat omplint de sediments de manera que ha quedat formant un registre fòssil.
 |
| En bicicleta per Corralejo |
El tercer dia d'aquesta
travessa de Fuerteventura en bicicleta vam deixar la turística localitat de
Corralejo en direcció oest vorejant tota la costa nord. Només sortir del poble vam traspassar una
frontera invisible, deixant enrere el l'enrenou i el consumisme per inmiscuir-nos de nou en un univers d'horitzons infinits i paisatges solitaris.
 |
| De nou paisatges infinits |
La remor del mar era la nostra única banda sonora mentre un vent suau d'esquena ens empenyia com a un veler amb vent de popa. L'estat de les pistes era prou bo, el dia excel·lent i els paisatges sublims, així que no podíem demanar res més.
 |
| El pintoresc poble de Majanicho |
L'únic poble que vam trobar a la costa nord fou
Majanicho, un tranquil llogarret amb senzilles cases de pescadors, sense cap bar ni comerç, l'antítesi de
Corralejo... a només
10 kms! Igual que havíem vist a
Lanzarote, a
Fuerteventura el turisme de masses es concentrava en punts molt concrets deixant així la resta de l'illa fora de la pressió turística.
 |
| Pedalant per la costa nord de Fuerteventura |
La pista anava resseguint l'espectacular costa nord regalant-nos tot un seguit de petites
cales de sorra blanca i aigua transparent. El vent era suau i ens venia d'esquena però sabíem que aquest era un indret molt ventós i que podia resultar molt molest, així que podíem donar gràcies que aquell dia ens hagués respectat.
 |
| En bicicleta pel poble de El Cotillo |
Cap al migdia vam arribar a
El Cotillo, un bonic poble de pescadors que malgrat l'augment del turisme d'aquest últims anys, encara conserva l'encant d'altres temps, doncs no vam veure grans complexes hotelers ni un turisme massiu com el que hi havia a
Corralejo. I això que les platges del voltant eren impressionants! Entre els seus carrers amb cases pintades de blanc encara s'hi respirava l'ambient d'un poble tranquil.
Situat a l'angle nord oest de l'illa,
El Cotillo tenia una bona oferta de bars, terrasses i restaurants, i nosaltres portàvem
força gana, així que no ens va costar massa trobar un lloc on fer-la passar.
 |
| La platja de El Castillo i el poble de El Cotillo al fons |
Vam sortir de
El Cotillo en direcció sud, deixant enrere la
costa nord i començant a pedalar la feréstega
costa oest de l'illa, en el que seria
un dels trams més bonics de tota la volta a Fuerteventura, rodant per un espectacular sender que discorria a la vora d'uns penya-segats impressionants, batuts per un mar que se'ls anava engolint a poc a poc.
 |
| Capricis de la geologia |
Aquest mar, l'
Atlàntic, l'havia anat erosionant a poc a poc, mostrant-nos la bellesa dels diferents estrats que al llarg de milers d'anys s'havien anat acumulant, fruit de les diferents colades volcàniques i esdeveniments geològics que l'illa havia anat patint, alguns dels quals tant capritxosos com les
salvatges i soltaries platges que de tant en tant apareixien davant nostre.
 |
| La lluna com a espectadora i la remor del mar com a música de fons |
La infinitat de fotografies derivades d'aquell espectacular paisatge, la seva contemplació i la llarga aturada a
El Cotillo, van fer que el temps se'ns escolés entre els dits i la nit ens enxampés encara pedalant, així que vam acampar enmig del no res amb la lluna com a espectadora i la remor del mar com a música de fons.
 |
| Travessant colades volcàniques en bicicleta per Fuerteventura |
Novament un
cel blau i espectacular i una agradable fresca matutina ens donava la benvinguda a una altra jornada de pedaleig per aquesta illa de
clima subtropical on hi plou
menys de 20 dies l'any. Vam començar ciclant per senders i pistes solitàries a la vora del mar que discorrien entre antigues colades volcàniques.
 |
| Pedalant cap a Tindaya. Al fons es pot veure el poble. |
En un punt concret vam deixar aquella
espectacular i salvatge costa oest per virar cap a l'interior en direcció al poble de
Tindaya, on volíem aparcar les bicicletes per una estona i ascendir a peu l'emblemàtica muntanya amb el mateix nom (
Ascensió a la muntanya de Tindaya), indret sagrat per als antics pobladors i actualment de gran
interès geològic i històric, especialment pels seus
gravats rupestres.
 |
| Sortint de Tindaya i deixant enrere la muntanya amb el mateix nom |
Després de pujar a peu a la
muntanya de Tindaya i de menjar en un bar de poble amb bones tapes casolanes (bar cafeteria Maria), vam pujar de nou a la bicicleta per seguir la nostra ruta, ara per l'
interior de Fuerteventura, creuant desolats paisatges volcànics i pobles gens turístics on semblava que el temps s'hagués aturat.
 |
| Estàtues de bronze dels reis Guise i Ayose (els dos més alts) |
Passat el poble de LLanos de Concepción va començar una dura ascensió per carretera asfaltada fins a un
coll de 600 metres, on hi havia unes estàtues de bronze d'uns 4 metres d'alçada representant els antics reis de Fuerteventura,
Guise i
Ayose, que van governar els dos regnes existents a l'illa,
Jandia i
Maxorata (separats per un mur del que encara en queden restes), fins que l'any
1.402 els espanyols la van conquerir.
 |
| Betancuria, antiga capital de Fuerteventura |
Ara jo només faltava una ràpida baixada fins el bonic poble de
Betancuria, enclavat enmig d'una vall envoltada de muntanyes, ara ermes i abandonades, però cosides de
murs de pedra, testimonis muts del que anteriorment havia estat una pròspera població que vivia bàsicament de l'agricultura i que durant molts anys, del
1.404 fins al
1.834, va ostentar la
capitalitat de Fuerteventura.
 |
| En bicicleta per Betancuria |
Betancuria va ser fundada l''any
1.404 per Jean de Béthencourt (d'aquí el nom del poble), poc després d'haver conquerit l'illa. La seva posició en una vall fèrtil i allunyada de la costa la feia pròspera i força segura davant la freqüent incursió de pirates que saquejaven la costa. Actualment és el municipi menys poblat de Fuerteventura, doncs les ironies del destí han fet que actualment la costa sigui la zona més pròpera i atractiva.
Vam arribar a
Betancuria a bocafoscant i abans de que ens caigués la nit a sobre vam buscar un racó tranquil a prop del poble per passar la nit. Ja portàvem
4 etapes i havíem voltejat tota la
meitat nord de l'illa, des de
Caleta Fusté fins a
Betancuria, de manera que el dia següent seguiríem pedalant cap al sud, endinsant-nos cap a la
meitat meridional de
Fuerteventura.
Cliqueu l'enllaç següent si ens voleu seguir acompanyant:
Moltes gràcies Veri per publicar aquest viatge , a mitjans de març hem seguit una mica les vostres passes i ens ha anat molt bé, teníem només 5 dies per pedalar, aleshores hem escurçat bastant la vostra volta però tot i així hem pogut gaudir de Fuerteventura, sobretot del nord oest de l'illa, ens ha encantat!
ResponEliminaNosaltres ens vam estalviar el port per arribar a Bentacuria, de Tefía fins Bentacuria vem agafar el bus de línia, que si no van molt carregats, en el porta equipatge et deixen posar la bici sense cap problema i gratis.
Aprofitem per felicitar-te per aquest blog tant currat.
Agustí i Roser
Hola parella! Ens alegrem molt que us hagueu animat a pedalar per Fuerteventura i que el blog us hagi servit d’inspiració! Aquesta és la nostra intenció i dóna sentit a tantes hores passades davant la pantalla!
EliminaRealment el nord i l’oest són molt salvatges i molt agraïts per realitzar una travessa en bicicleta (sobretot si no agafeu cap dia de vent!) i cinc dies són suficients per poder gaudir d’aquesta espectacular illa sobre dues rodes. Felicitats i bones pedalades!